El cotxe que no tenia conductor...
Un matí qualsevol, principat d'Andorra. Són les 10:30 del matí, estem en una terrassa d'una cafeteria qualsevol. És estiu i toca parlar una mica de tot: la feina, el temps, les vacances. La conversa s'atura, un clàxon insistent ens interrompeix. Acompanyant el soroll del clàxon se senten insults: tu padre, el tuyo... hijo... de tal, de pascual, cabrón...
De moment no ens movem, no és habitual però tampoc extraordinària l'escena en qüestió.
De cop, però, ens sorprèn un fet que ens fa aixecar de les cadires... un cotxe sense conductor passa just davant nostre. Circula a poc a poc, amb precaució, però ho fa tot sol. Osti, això sí què és una novetat!! Ens quedem estorats i bocavadats mirant el vehicle de color blau. En pocs segons s'atura. Un vehicle estacionat a aturat la seva marxa, quina llàstima!!
Quan ens hi fixem veiem el conductor, carrer amunt, insultant i discutint amb un altre conductor. El pobre cotxe cansat del seu amo i de la seva estupidesa ha decidit prendre la iniciativa i aprofitar un descuit per fotre el camp. Lamentablement la sensació de llibertat l'hi ha durat poc, però se'l veia tant i tant feliç. Per fi lliure, sense cap tarat al volant.
En dos minuts tot va tornar a la normalitat. Nosaltres vam continuar xerrant i fent el cafetó. El pobre vehicle va tornar a ser governat pel personatge en qüestió i com va dir algú "el espectáculo debe continuar...."
